Archive for September, 2008

Amanohashidate

Tuesday, September 30th, 2008

Avui he fet un canvi de plans totalment imprevist…. Ho tenia tot previst per anar a Toba, al sud de Kyoto. He arribat a l’estació ontime, i mentre esperava el tren, no ho he vist clar, i he preferit anar cap al nord, a Amanohashidate.

Crec que l’he encertat, perquè tot hi haver-hi un 60% de probabilitats de precipitació, m’he emportat el paraigua per a res… l’he arrossegat tot el dia, fins que he tornat a Kyoto, on l’he tornat a obrir, perquè seguia plovent.

Amanohashidate és el tercer dels tres llocs més bells de Japó… els altres dos són Miyajima i Matsushima. Amb aquest, he acoseguit un tres de tres!!!

Amanohashidate

Amanohashidate es una marisma d’aigua salada al mar de japó, aconseguit per una llengua de terra de més de 3km. Una llengua de entre 40 i 110m. d’amplada, de sorra blanca i pins. El nom significa algo així com “Cami a la via làctea”, ja que diuen que si pujes al turó que hi ha al final de la marisma, i mires amb el cap entre les cames de cap avall, el cel i el mar es confonen, fent semblar la llengua de terra un cami cap al cel… Avui ho semblava, tot i no ser un dia assoleiat.

L’excursió ha valgut la pena, encara que he hagut de fer 2 hores de tren per anar i dues per tornar.

La nota curiosa del dia… Trobar-me al Teppei, amic del Joan, a la llibreria de l’estació de Kyoto…. Mira que són gent a Kyoto, però la vida dona aquestes alegries… Hem anat a fer un cafè mentre ell esperava al seu pare per tornar cap a casa.

Videos VIII: Hostel a Nikko… fàcil de trobar??

Monday, September 29th, 2008

Què en penseu??? Fàcil, fàcil no és!!

Videos VII: Llac Toya (Hokkaido)

Sunday, September 28th, 2008

A meditar amb els monjos de Koyasan

Sunday, September 28th, 2008

Qui m’havia de dir a mi que en algun moment de la meva vida dormiria en un temple budista… però aquest dia ha arribat… avui!

Sopar a les 17:30h (vegetarià però abundant), toc de queda a les 21:00h, i despertar-se a les 6:30 per fer la pregaria del matí. Esmorzar a les 7:30 i a les 9:00 com a màxim al carrer… a visitar més temples… i a meditar més… si encara ho necessites…

Ja veurem que en surt de tant meditar… tot i que aquesta tarda ja ho he intentat una estona, però no m’he pogut comunicar amb ningú… estava sol al temple??

Meditant a Koyasan

Videos VI: Creuant Shibuya en primera persona

Saturday, September 27th, 2008

Ni rastre dels Samurais

Saturday, September 27th, 2008

M’ho temia, però sempre es té la ilusió de veure’n algun… però aquesta vegada ni tan sols en pintura…

Kanazawa té un dels barris samurais més ben conservat de Japó, però cap samurai… No és com Gion a Kyoto, que encara té geishes… Al màxim que pots aspirar és a un mini-museu, on et cobren 500 yens per entrar i que el veus en 5:00 minuts… a 100 yens el minut!! jaja… això si es rentabilitzar!

Tot i així, la visita a la ciutat mereix una parada d’un dia… També té un carrer amb cases de te, encara en funcionament tal i com ho feien fa anys… però només això,… un carrer.

Així que veient el panorama, cap a Kyoto falta gent… i demà cap a Koyasan, a dormir a un temple budista amb els monjos, sopar a les 17:30, dormir a les 21h i fer la pregaria del matí… Dos dies de relax, meditació i autoconeixement…

Videos V: Cua a la botiga H&M de Ginza (Tokyo)

Friday, September 26th, 2008

Videos IV: Creuament de Shibuya (Tokyo)

Friday, September 26th, 2008

Menjant “tapas” a Tokyo

Thursday, September 25th, 2008

Qui m’ho hauria dit que estaria menjant tapes a Tokyo. Però és una mica bizarre estar a un restautant que es diu “La casa del guapo” menjant tapes aquí a Tokyo. Som 2 catalanes, una asturiana, set japonesos i jo, menjant “pulpo a la gallega”, “tortilla de patatas” i sangría al centre de Tokyo, amb un cambrer que es diu Albert i és de Barcelona!!!!! Crec que com a minim sona extrany. Això si, la jerra de sangría surt per 4000 yens (25€), pero quan estas aquí, ho pagues.

De tapes per Tokyo

Crec que ja definitivament será l’ultim día a Japó que vegi a la Hiroco, a la Yukari, al Kei i a la Sara, tot i que espero amb moltes ganes tornar a veure’ls, encara que sigui a Barcelona!! Els trobaré molt a faltar, m’han donat molts bons moments aquí al Tokyo de forma desinteresada, i espero poder torna’ls-hi aquest temps a Barcelona sí algún día venen.

Oriol i Sara a la

Gracies per aquestes estones tant agradables que hem pasat junts!!!!

Nikko, no només temples i micos

Thursday, September 25th, 2008

Diuen que Nikko és sinònim de bons temples, però quan arribes i està infestat de autobusos escolars intentes fugir d’allà per cames… i és el que vaig fer, visita obligada en menys de 2 hores i després a caminar pel bosc, una ruta no inclosa a la guia, però recomanada per la gent de l’hostal, així que em vaig decidir i va valer mooooolt la pena.