OriolSala.com - Weblog

Només volia desitjar a tothom que gaudeixi d’unes Bones Festes, i que el 2008 sigui millor que l’any que deixem enrera.

Salut!

Escassos 5 minuts fa que s’ha acabat el partit. Caudal 0 - Sabadell 1. Aquest és l’ultim resultat del Sabadell a 3a Divisió.
Felicitar de tot cor a l’equip, a l’entrenador i al club per tot l’esforç per aconseguir aquest esperat i merescut ascens a 2a Divisió B. Després d’una gran temporada, s’ha arrodonit amb un play-off immaculat, guanyant primer al Mallorca B (0-0/0-0, penals 3-0) i al Caudal (4-0/0-1).

Gràcies per aquesta alegria! Fins la temporada vinent, però aquest com a 2a B.

Link: Web del club

Ahir dissabte vaig anar al concert que Mando Diao va oferir a la Sala Apolo de Barcelona.

Aquest era el segon dels dos únics concerts que feien a Espanya, aixi que les entrades estaven exhaurides.

El concert va estar molt bé, però a l’igual que fa més d’un any al concert que van fer a la Sala Bikini, només va durar uns escasos 85 minuts. Una hora de concert frenètic, amb uns 15 minuts de afegitó.

Personalment, la millor cançó va ser la de Ochrasy (Ode to Ochrasy), però sense oblidar God Knows (Hurricane Bar) o The band i Mr. Moon (Bring’em in).

Apart de l’experiencia, del concert em vaig emportar una jaqueta que ja havia vist a la web, però sabent que venien en concert vaig esperar comprar-la al concert.

Després de gairebé un més amb la societat revolucionada, frenètica i consumista, el món sembla que torna a la normalitat.
Al final, el cap d’any a Italia va estar molt i molt bé! Amb el Jordi i la Laura ens ho vam passar molt bé! Vam coneixer els amics de la Laura de tota la vida (Luca, Elena, Mauri i Cristina) amb els que vam passar l’entrada d’any a Frassinetto, un poblet de muntanya petit però amb força moviment. I vam aconseguir mantenir la tradicció de menjar els 12 grans de raïm durant les campanades!
La resta de dies vam estar a casa la Laura a Viverone amb els seus pares. Ens van cuidar super bé!

Us deixo una foto del llac de Viverone, on a l’estiu es poden practicar esports nautics.

O almenys en té tota la pinta. Si no hi ha cap canvi o imprevist d’última hora, passaré el canvi d’any a Itàlia. Al final, gràcies a la oferta de cap d’any de Vueling, hem aconseguit uns bitllets per anar a Milà molt bé de preu, i a més, la Laura ens ofereix allotjament i festa assegurada!
Al final marxem el dissabte 30 al migdia i tornem el dia 1 a la nit, coincidint així amb el vol de tornada de la Laura, així només ha de fer l’anada sola!
Així doncs, aquest inici d’any el passaré amb el Jordi, la Laura i els seus amics, dels quals potser algú conec de les seves visites per la ciutat comptal. Tot i així, segur que en ho passem molt bé, i serà un cap d’any totalment diferent als celebrats fins ara.
Ja us explicaré a la tornada!

Després d’un any frenètic estudiant el Master in Project Management era impossible que sapigués què fer amb tant temps lliure en el cas de quedar-me a casa, així que he decidit estudiar japonès.
Aquesta idea ja em rondava pel cap des que vaig tornar del meu viatge a Japó el setembre del 2005, simplement pel fet de trobar-me en situacions en les que japonesos volien ajudar-me o simplement parlar amb mi i no parlaven anglès. Com que una de les meves idees és tornar a Japó en un futur no molt llunyà, m’agradaria tenir uns mínims coneixements per a poder-me comunicar i no sentir-me tant “Lost in Translation“.
Així doncs, el dia 2 d’octubre, si no hi ha cap canvi, comencaré el meu curs de “Japonès I” a l’acadèmia d’idiomes LangEurop de Terrassa, la única acadèmia que té cursos de japonès al Valles (exceptuant el SIM de la UAB però amb horaris d’estudiants que no permeten combinar-ho amb horaris laborals), i a més, està a cinc minuts caminant des de casa.
Quan comenci les clases ja aniré comentant experiències del curs.

Aquest divendres marxaré a descansar a Menorca. Com que al final, gràcies als senyors d’IBERIA no vaig poder fer les meves vacances a Finlandia (i no vaig poder assistir a un casament), aprofito aquest cap de setmana que els meus pares estan allà en un apartament, per marxar i desconnectar. Ja que ja em van tornar els diners dels bitllets, els he reinvertit en un vol a Menorca.

Avui he passat el primer dia a la meva nova feina. Ha estat com qualsevol primer dia de feina, tothom presentant-se, tu sense recordar cap nom, intentant saber què faràs i amb qui treballaràs, però en general la primera impressió ha estat bona. L’ambien de treball té bona pinta, i dins el departament també. Així que ja aniré explicant el que pugui o el que em deixin!

Avui ja estic una mica més tranquil. Ara mateix he comprovat que Rumbo (l’agencia de viatjes on vaig comprar el bitllet) i Swis (companyia amb la que viatjava a Finlandia) m’han abonat l’import del bitllet d’avió tal i com m’havien dit.
Però amb coses de diners, fins que no els tens, no et pots creure res.

Simplement, agraïr i emfatitzar que mentre algunes companyies amarguen les vacances a la gent (IBERIA Handling), altres que simplement s’han vist afectades cumpleixen.

D’això n’he après un cosa ben simple: Mai més compraré bitllets a IBERIA, i seguiré confiant amb Rumbo.es i Swiss.

Si, crec que el titular és prou explicatiu, però ahir em vaig quedar a Barcelona. En aquests moment m’hauria d’estar posant la camisa i la corbata per anar a un casament a més de 3.000km d’aquí, però gràcies als senyors de IBERIA Handling m’he quedat sense anar-hi.
Però no només això, sino que tampoc vaig poder anar al casament del Carles i la Marissa perquè la cua per reclamar l’import dels bitllets era llargissima, més de 6 hores per tenir un paper que encara no sé si em servirà perquè com a minim em tornin els diners del bitllet.
Estic massa implicat i emprenyat com per escriure més sense dir barbaritats, així que ho deixo aquí.