OriolSala.com - Weblog

Qui m’havia de dir a mi que en algun moment de la meva vida dormiria en un temple budista… però aquest dia ha arribat… avui!

Sopar a les 17:30h (vegetarià però abundant), toc de queda a les 21:00h, i despertar-se a les 6:30 per fer la pregaria del matí. Esmorzar a les 7:30 i a les 9:00 com a màxim al carrer… a visitar més temples… i a meditar més… si encara ho necessites…

Ja veurem que en surt de tant meditar… tot i que aquesta tarda ja ho he intentat una estona, però no m’he pogut comunicar amb ningú… estava sol al temple??

M’ho temia, però sempre es té la ilusió de veure’n algun… però aquesta vegada ni tan sols en pintura…

Kanazawa té un dels barris samurais més ben conservat de Japó, però cap samurai… No és com Gion a Kyoto, que encara té geishes… Al màxim que pots aspirar és a un mini-museu, on et cobren 500 yens per entrar i que el veus en 5:00 minuts… a 100 yens el minut!! jaja… això si es rentabilitzar!

Tot i així, la visita a la ciutat mereix una parada d’un dia… També té un carrer amb cases de te, encara en funcionament tal i com ho feien fa anys… però només això,… un carrer.

Així que veient el panorama, cap a Kyoto falta gent… i demà cap a Koyasan, a dormir a un temple budista amb els monjos, sopar a les 17:30, dormir a les 21h i fer la pregaria del matí… Dos dies de relax, meditació i autoconeixement…

Qui m’ho hauria dit que estaria menjant tapes a Tokyo. Però és una mica bizarre estar a un restautant que es diu “La casa del guapo” menjant tapes aquí a Tokyo. Som 2 catalanes, una asturiana, set japonesos i jo, menjant “pulpo a la gallega”, “tortilla de patatas” i sangría al centre de Tokyo, amb un cambrer que es diu Albert i és de Barcelona!!!!! Crec que com a minim sona extrany. Això si, la jerra de sangría surt per 4000 yens (25€), pero quan estas aquí, ho pagues.

Crec que ja definitivament será l’ultim día a Japó que vegi a la Hiroco, a la Yukari, al Kei i a la Sara, tot i que espero amb moltes ganes tornar a veure’ls, encara que sigui a Barcelona!! Els trobaré molt a faltar, m’han donat molts bons moments aquí al Tokyo de forma desinteresada, i espero poder torna’ls-hi aquest temps a Barcelona sí algún día venen.

Gracies per aquestes estones tant agradables que hem pasat junts!!!!

Diuen que Nikko és sinònim de bons temples, però quan arribes i està infestat de autobusos escolars intentes fugir d’allà per cames… i és el que vaig fer, visita obligada en menys de 2 hores i després a caminar pel bosc, una ruta no inclosa a la guia, però recomanada per la gent de l’hostal, així que em vaig decidir i va valer mooooolt la pena.

Diuen que Matsushima és una de les tres millors estampes de Japó, juntament amb Miyajima i Amano Hashidate.

Avui l’he visitat, i realment és molt bonic, però si a més a més, pots compartir l’excursió amb dues belleses més, no té preu.

M’han acompanyat, aprofitant que avui es festa a Japó, la Jackie i la Camilla. La Jackie és una noia canadenca que vam coneixer amb el Joan fent el cim del Mt. Fuji. La Camilla és una amiga seva d’Oslo (Noruega), que estarà a Sendai fins al desembre, també fent un PhD.

M’ho he passat de conya, bromes, “cachondeo”, milers de fotos en plan “tu aqui, ara allà, aquesta junts,…). En fi, un día genial…

Apart, ahir la Jackie va venir a buscar-me a l’estació i em va acompanyar fins al ryokan on he passatla nit, sense abans compartir un interessant sopar i un parell de bones cerveses japoneses.

La nota graciosa de la nit és que vam anar a parar a un restaurant on, ni parlaven angles, ni el menú tenía fotos, aixi que al final, un noi d’Ottawa (Canada) que porta 11 anys vivint aqui, va demanar per nosaltres, amb recomanacions personals incloses. Però va encertar: sashimi, teriyaki, grilled fish i una amanida. Tot boníssim, amenitzat amb un bon parell de cerveses.