OriolSala.com - Weblog

Qui m’ho hauria dit que estaria menjant tapes a Tokyo. Però és una mica bizarre estar a un restautant que es diu “La casa del guapo” menjant tapes aquí a Tokyo. Som 2 catalanes, una asturiana, set japonesos i jo, menjant “pulpo a la gallega”, “tortilla de patatas” i sangría al centre de Tokyo, amb un cambrer que es diu Albert i és de Barcelona!!!!! Crec que com a minim sona extrany. Això si, la jerra de sangría surt per 4000 yens (25€), pero quan estas aquí, ho pagues.

Crec que ja definitivament será l’ultim día a Japó que vegi a la Hiroco, a la Yukari, al Kei i a la Sara, tot i que espero amb moltes ganes tornar a veure’ls, encara que sigui a Barcelona!! Els trobaré molt a faltar, m’han donat molts bons moments aquí al Tokyo de forma desinteresada, i espero poder torna’ls-hi aquest temps a Barcelona sí algún día venen.

Gracies per aquestes estones tant agradables que hem pasat junts!!!!

Diuen que Nikko és sinònim de bons temples, però quan arribes i està infestat de autobusos escolars intentes fugir d’allà per cames… i és el que vaig fer, visita obligada en menys de 2 hores i després a caminar pel bosc, una ruta no inclosa a la guia, però recomanada per la gent de l’hostal, així que em vaig decidir i va valer mooooolt la pena.

Diuen que Matsushima és una de les tres millors estampes de Japó, juntament amb Miyajima i Amano Hashidate.

Avui l’he visitat, i realment és molt bonic, però si a més a més, pots compartir l’excursió amb dues belleses més, no té preu.

M’han acompanyat, aprofitant que avui es festa a Japó, la Jackie i la Camilla. La Jackie és una noia canadenca que vam coneixer amb el Joan fent el cim del Mt. Fuji. La Camilla és una amiga seva d’Oslo (Noruega), que estarà a Sendai fins al desembre, també fent un PhD.

M’ho he passat de conya, bromes, “cachondeo”, milers de fotos en plan “tu aqui, ara allà, aquesta junts,…). En fi, un día genial…

Apart, ahir la Jackie va venir a buscar-me a l’estació i em va acompanyar fins al ryokan on he passatla nit, sense abans compartir un interessant sopar i un parell de bones cerveses japoneses.

La nota graciosa de la nit és que vam anar a parar a un restaurant on, ni parlaven angles, ni el menú tenía fotos, aixi que al final, un noi d’Ottawa (Canada) que porta 11 anys vivint aqui, va demanar per nosaltres, amb recomanacions personals incloses. Però va encertar: sashimi, teriyaki, grilled fish i una amanida. Tot boníssim, amenitzat amb un bon parell de cerveses.

Amb dues imatges es pot resumir la bellesa d’aquests dos paratges… Les meves dues últimes etapes a Hokkaido.

Torna a tocar una mica més de natura en aquest viatge. No tot són grans urbes a Japó.
Aquest cop ha tocat el Mt.Asahi, a Hokkaido. Aquest només té 2.200m aproximadament. També es un volcà amb columnes de fum actives.
Per arribar, un tren des de Sapporo a Asahikawa, i despres un buscar fins a Asahidake, a la base del tele-cabina que et puja als 1750m.
L’ambient recordava moltissim als alps Suïssos, casetes de fusta, carreteres virades, trineus i esquís.
L’alberg sorprenent… Tot renovat, de fusta i amb…. Onsen propi a l’aire lliure!!!! Què mes es pot demanar?
Pel matí, a les 7 esmorzar i cap amunt amb la cabina. Excursió per la muntanya per veure els llacs i les columnes de vapor, i per baixar, ens oblidem de la cabina i fem el descens a peu per un caminet de no més de 60 cm d’ample per trialeres i terres fangoses. Una caminadeta de hora llarga que fa les delicies dels amants de la natura. Un paisatge espectacular, sense cap mena de dubte.